Internet

Torno a escriure després d’alguns mesos de plantejar-me si seguir o no seguir escrivint. La veritat és que costa mantenir un ritme constant d’actualitzacions amb un ritme alt de feina i poc temps per a fer moltes coses, però crec que és important tenir un lloc on poder, de tant en quan, plasmar-hi les quatre idees que pasen pel cap..i més en moments on la blogosfera va agafant la dimensió que li pertoca, i on sembla que caldrà un moviment ciutadà perquè quedi ben clar quin paper han de prendre les institucions en aquest moviment.. És molt interessant observar la reacció de la blogosfera en concret i d’internet en general en resposta al avantprojecte de la llei d’economia sostenible, on el govern deixava oberta la possibilitat de tancar pàgines webs sense una ordre judicial, fet que ha posat en guardia a tota la comunitat internàutica nacional que en bloc i sense fractures s’ha mostrat en contra i ha tornat a demostrar una gran potència a l’hora de movilitzar-se.

És certament sorprenent com un govern d’esquerres, algú que defensa la llibertat d’expressió com a pilar democràtic del país no és capàç de veure el greu error conceptual comès a l’hora de plantejar la llei, no és capàç d’entendre que intentar posar barreres a la xarxa d’aquesta manera és com intentar posar-hi portes al camp. Internet és, i serà cada vegada més, el mitjà de comunicació del poble…internet més enllà d’una xarxa de comunicació mundial vol dir pasar el poder de la comunicació masiva d’un petit grup d’escollits a tothom a qui vulgui. Aquest fet és motiu de celebració per part d’aquells capàços d’entendre que això ens obrirà moltes portes cap al futur, ens deixa entreveure un futur on els mitjans de comunicació no podràn jugar amb el ciutadà a l’hora de comunicar perquè no seràn la única font d’informació, ens permet un creixement exponencial de les fonts de coneixement, ens aporta molta més informació que, amb temps, anem aprenent a filtrar.

Aquesta potència informativa, evidentment, té el seu punt fosc en el fet que amb la capacitat comunicativa repartida per a tothom, existeix la possibilitat de fer un mal ús de la mateixa. El cas més mediàtic, i el principal culpable de les disputes dels últims dies, el dels autors que volen protegir els drets de les seves obres davant l’univers de llibertats que és internet. Però, de la mateixa manera que el problema dels drets d’autor pot arribar a solucionar-se ideant nous models de negoci que permetin als creadors adaptar-se al model internet (que existeixen, i alguns amb notable èxit..), no és plantejable aturar la revolució comunicativa que està causant internet actualment. Cal treballar cap a models on s’hi intergri a tothom, però cal primer de tot que els creadors entenguin també que les coses han canviat, i que si volen arribar a una situació d’equilibri, primer han d’acceptar que res serà com abans, que privar a tot internet de certs drets en defensa dels seus drets no és la solució. Cal girar la vista al món i aprendre d’aquells que han aconseguit aprofitar la potència de la xarxa com a llançadora de models de negoci impensable anteriorment, de la mateixa manera que cal entendre els drets d’autor des d’un altre punt de vista, com ja estan fent molts..

Veurem com acaba la lluita, esperem que el govern no entri en la lluita amb la comunitat internàutica, perquè té totes les de perdre. Els internautes han entès que ara és el moment de reivindicar-se com a propietaris de la xarxa, i que no és acceptable a cap nivell que un govern intenti regular, a la xinesa, un fenòmen tan global com és internet. Esperem que els autors entenguin que s’han de posar a treballar colze a colze amb els especialistes en la xarxa per a trobar mètodes per a mantenir tots els seus drets dins el nou escenari plantejat a internet. Serà difícil, però promet deixar-nos en una posició ventatjosa a tots, tan als usuaris com als creadors, que tindràn més possibilitats de comunicació si les saben aprofitar.