Archive for July 27th, 2010

Llegia avui la interessantíssima entrevista del diari Der Spiegel a Julian Assange, director de Wikileaks (matemàtic, per cert) i un dels homes de moda a internet actualment, on se’l interroga per l’estructura de decisió de Wikileaks i en particular, per la recent publicació d’un extens i detallat diari militar on s’expliquen les operacions militars a la guerra d’Afganistan des de l’any 2004 fins el 2010. Anem per parts:

Wikileaks és una plataforma creada per Assange amb l’objectiu principal de permetre la lliure publicació de documents anònimament fent així possible que si alguna font vol filtrar documents de manera anònima no es vegi obligada a recórrer a un mitjà tradicional sinó simplement entri a Wikileaks i pengi tota la documentació. Com explica Assange, hi ha una normativa interna per tal d’acceptar o refusar documents de manera que no es comprometi la seguretat de ningú i per tal de verificar la veracitat dels mateixos. Amb aquest objectiu, Wikileaks compta amb un grup d’experts en diferents especialitats que analitzen els documents i assessoren a Wikileaks. Un cop feta la puntualització, cal explicar que el passat 25 de Juliol es va filtrar via Wikileaks un diari militar on s’explicava bàsicament la majoria dels moviments de l’exèrcit americà dins la guerra d’Afgnanistan. Aquest fet ha despertat la polèmica a internet sobre el límit entre la lliure informació i la publicació de documents secrets.

És innegable de WikiLeaks està fent un servei importantíssim a la ciutadania permetent la publicació d’informacions que haurien quedat tapades per la màquina mediàtica clàssica que no s’atraveix en cap cas en publicar informacions d’aquesta transcendència. També esgarrifa veure com un país sota comadament d’un premi Nobel de la pau és capaç de cometre tantes atrocitats amb total impunitat (com deixa ben clar el video publicat també per WikiLeaks sobre l’assassinat de dos periodistes de Reuters a mans de les tropes americanes), i això ens hauria d’informar que alguna cosa no funciona bé. Costa creure en la justícia quan aquesta actua de manera desigual, però certament il·lusiona veure que gent com Assange posa ganes i esforç per tal de facilitar que la veritat surti a la llum. Cal trobar el punt mig d’equilibri entre la transparència d’informació cap al ciutadà i la publicació d’informació sensible, però si volen que els digui la veritat, em fio bastant més de la capacitat de destriar informació de l’equip de Wikileaks (impecable en aquest camp fins ara), que no del sistema informatiu clàssic amb el que tan han pogut fer i desfer les institucions.

És digne d’un món democràticament just que la quantitat d’informació no revelada a la ciutadania sigui la mínima possible per tal d’assegurar la seguretat del país. El problema radica en que amb aquest mateix pretext les institucions amaguen tota la informació que volen tapant així crims que procedents de qualsevol altre lloc del món són titllats d’actes terroristes i crims contra la humanitat. Caldrà veure si Wikileaks fa reaccionar, o almenys prendre consciència, a tothom qui ara sent amb total impunitat per actuar, sabent que a partir d’ara el ciutadà té una arma més per lluitar contra la desinformació i que aquesta ha resultat ser molt efectiva. Sobre l’entrevista, em quedo amb l’última resposta, que més enllà de la campanya contra la desinformació d’Assange, transmet un estil de vida i una manera de fer que donen molt a reflexionar.

We all only live once. So we are obligated to make good use of the time that we have, and to do something that is meaningful and satisfying. This is something that I find meaningful and satisfying. That is my temperament. I enjoy creating systems on a grand scale, and I enjoy helping people who are vulnerable. And I enjoy crushing bastards. So it is enjoyable work.

Julian Assange