Reobro el blog (que està de vacanses exactament igual que jo) per tractar un tema que m’ha fet pensar durant aquests últims dies. Farà dos anys, en el marc del treball de recerca que s’ha de fer per batxillerat, vaig fer un estudi sobre la realitat i el futur dels blogs i dels mitjans de comunicació online, una recerca sobre com s’establirien els mitjans de comunicació a la nova realitat online, on la informació era accesible en tot moment, i on una gran massa de blogs interconectat feia de gran mitjà de comunicació viral de manera que augmentava la velocitat de la informació. L’altre dia em sorprenia llegint que Rupert Murdoch, director d’un gran grup de mitjans de comunicació americans, ha decidit començar a cobrar per el contingut. I això vol dir que no ha entès res.

I no ha entès res perquè el canvi sofert per tota l’estructura comunicativa mundial va molt més enllà de pasar d’editar el diari a paper i vendre’l a cobrar per l’accés al diari per internet. El de Murdoch és un intent d’adaptar el model periodístic del segle XX al segle XXI, sense pensar que el canvi no és simplement de contenidor, sinó de contingut, d’estil, de model…que hem pasat del periodisme d’enviat especial i noticia, al periodisme d’aglutinar informació, al nou periodisme on el generador d’informació no és només el periodista sinó una extensa xarxa de nodes comunicatius formats per blogs, xarxes socials, eines de comunicació ràpida.. Aquest canvi de paradigma s’hauria de traduir en nous models de negoci, en entendre que la informació bàsica ha pasat a ser gratuïta, donat que els ciutadans tenim a l’abast tantes eines de comunicació que en el cas en que tots els mitjans es fesin de pagament, tindriem prou força com per crear un mitjà molt més gran, una gran xarxa informativa plenament substitutiva dels mitjans tradicionals..

Estic realment encuriosit per veure com funciona el mètode Murdoch. El País va intentar el mateix quan va començar a publicar noticies online però va desestimar la idea al entendre que no encaixava dins la nova estructura comunicativa, que enlloc de tancar-se en sí mateixa com si fos una vella maquinaria que no vol ser renovada, hauria d’entendre que necesita idees noves, nous actors, més complexitat però alhora més velocitat..hauria d’entendre que les prioritats han canviat, que els ciutadans ja no estem obligats a anar a ells per obtenir informació, sinó que ells s’han de guanyar als ciutadans… Google ha estat la primera potència tecnològica en crear un model de negoci totalment diferent als coneguts, i com hem pogut anar seguint en els últims anys ha triomfat sobre tots els altres models..simplement, el seu és millor. Doncs els mitjans haurien de seguir l’exemple, i enlloc d’encallar-se en periodisme d’arbre mort, haurien de començar a dissenyar què volen que sigui el periodisme del segle XXI.